El Modernisme.


El Modernisme.


1. A quina època s’emmarca el Modernisme a Catalunya?

A finals del segle XIX i el primer quart del segle XX (1892-1900)


2. Quins noms rep en cada un dels països europeus en què apareix?

Modernisme a Catalunya, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, 
Jugendstil a Alemanya o Sezessionstil a Àustria.


3. Quins són els altres moviments que apareixen paral·lelament al Modernisme i també el nodreixen? Fes-ne una breu caracterització de cadascun.


Simbolisme, el Prerafaelitisme i el Decadentisme.
  • Simbolisme: moviment artístic de les darreries del segle XIX, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.
  • Prerafaelitisme:  és un corrent artístic anglès, sorgit entorn un grup de pintors, poetes i crítics, fundat el 1848 per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt .
  • Decadentisme: moviment artístic que es va manifestar en la literatura europea de finals del segle XIX, amb naixement a França amb força seguidors a Bèlgica i el Regne Unit, i la influència del qual va arribar als Estats Units. El seu nom ve per l'atracció que sentien els seus partidaris per tot allò morbós, decadent i malalt. El terme, els seus detractors   l'usaven com a insult despectiu.

4.
El Modernisme sorgeix com una reacció al passat. Per quin motiu? Amb quina finalitat?


Perquè els artistes i els intel·lectuals, trenquen amb les situacions creatives i morals.
Amb la finalitat de allunyar-se del naturalisme positivista i conservador que dominava l’escena artística i literària.


5. Quina fou la primera revista que promourà el nou moviment cultural i literari? Anomena alguns dels seus col·laboradors.

L’avenç. 
Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Pere Coromines, Ignasi Iglésias, Pompeu Fabra o Cebrià i Manuel de Montoliu, entre molts d'altres.


6. Quines van ser les etapes del Modernisme?

PRIMER PERÍODE

  • El primer període se situa a la darrera dècada del XIX.

SEGON PERÍODE

  • Segon període: la Consolidació, durant la primera dècada del XX



7. Qui fou Santiago Rusiñol i quina importància té pel Modernisme?


Rusiñol era un pintor i escriptor català, venia d'una família industrial. En 1887 

es va establir en París, on hi va viure als ambients de la bohemia literària i 

artística.

Quan torna a Barcelona era un pintor i animador del moviment modernista 

català en la famosa tertúlia de la cerveceria "Els Quatre Gats". 

Santiago Rusiñol representa el perfil perfecte del que ha de ser un home 

modernista, dandi bohemi. Per a ell la vida es justifica només a nivell artístic. 

Respon al model de vida que proposen Oscar Wilde o J. K. Huysmans. Rusiñol 

es converteix en el protagonista de les Festes Modernistes.


8. Què eren les Festes Modernistes? Quantes n’hi va haver?

Les Festes Modernistes tingueren lloc al Cau Ferrat de Sitges durant tres anys 

consecutius, 1892, 1893 i 1894. Aquestes festes eren l’espai ideològic del 

Modernisme català i s’hi desenvolupaven totes les manifestacions artístiques:

representaven obres teatrals, realitzaven exposicions de pintura i arquitectura 

i feien prossessons amb sants que ells feien per a burlar-se de la superstició i 

el fanatisme religiós.


9. Quines són les principals característiques de l’obra de Joan Maragall?


  •  La poesia és un reflex de la bellesa i l'harmonia de la divinitat.
  •  Els poetes són uns privilegiats, ja que són capaços de reproduir la divinitat  en la poesia.
  • Paraula viva: dir les coses tal com ragen en estat de gràcia. Heu dit les        paraules sagrades, no les toqueu.
  • Temes de la poesia de Maragall: paisatge, amor, cívics, reflecció espiritual i mites nacionals.


10. Què van representar els “Quatre Gats” i “Pèl i Ploma” per als Modernistes?

  • Quatre Gats: va ser un setmanari artístic i literari que va editar 15 números des de la segona setmana de febrer fins al 25 de maig de 1899. Serà una publicació coral, en les pàgines del qual, es trobaran textos i il·lustracions d'artistes i escriptors significatius del modernisme català, de manera que esdevé un important referent del moviment.


  • Pèl I Ploma: va ser una revista artística i literària que va editar 100 números del 3 de juny del 1899 al desembre del 1903. Pèl i Ploma tanca les portes sent una de les revistes més representatives del modernisme català, impulsora d'aquest moviment esdevindrà un important referent i plataforma de promoció de l'art modern.

11. Joan Maragall fou un dels grans poetes d'aquest moviment. Busca i copia algun dels seus poemes.


Tinc una oda començada 

que no puc acabar mai:
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m’han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s’emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.
I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d’orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l’ocell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.




12. Sabries trobar alguna de les característiques del modernisme en el poema que has escollit?

La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.
Hi ha també una tendència a l'estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests.
La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues. 


LA GRAN PREGUNTA:
Recuperem la introducció per uns moments. Allà se us parlava de la coincidència en certs aspectes vers la juventut d'ara. Creus, certament, que els joves d'ara són comparables amb els joves del modernisme? Per què? Quines inquietuds creus que podeu tenir en comú? I quines altres no tenen res a veure?
  
 -No, perquè els joves del Modernisme estaven creant la societat actual. Venien d'un tipus de societat on no havien drets socials (era l'Espanya isabelina) i havien moltes diferències socials. Vivien en una regió on s'havia esborrat tota la cultura catalana i s'havia imposat la castellana.
Per tant, la joventut intel·lectual modernista tenia molt a fer: volien trencar amb els cànons establerts i imposats i resorgir la cultura pròpia.
En canvi, els jovens d'ara vivim en una societat molt més tolernat, gràcies a tots els esforços dels nostres predecessors.
Jo pense que les nostres preocupacions son estudiar i treballar en allò que ens agrada. Però tenim el gran problema de l'atur i tota la corrupció política que ens envolta i fa que el nostre futur siga ben negre.
Altra diferència és que la majoria dels joves intel·lectuals modernistes pertanyien a la burgesia industrial catalana i els joves d'ara no importa el seu origen, tots tenen les mateixes oportunitats.

   -Podem tindre en comú el gust per la innovació i la millora de la cultura en general.

   -No tenen res a veure com per exemple en la manera de millorar i innovar, perquè la cultura modernista volia trencar en totes les coses anteriors i fer pensar a l'espectador per a que reaccionara.
I la cultura d'ara és més tolerant i menys trencadora.





Comentaris